loading

Temes dels 70's, 80's fins a l'actualitat

Llegeix més

Sobre la banda

Biografia

VAN-D-NIT neix o més ben dit, reneix, gairebé per accident, sense fer soroll, de fet, com mancat de ganes, discretament... Quatre arreplegats intentar imitar als seus ídols, que agosserats...

AQUESTA N’ÉS LA HISTÒRIA
L’ANTÒNIA feia anys, tan s’hi val quants.. i en BARTOMEU, (coses de l’enconyament perpetu) l’hi va preguntar, farcit de bones intencions...”Nena que vols que et regali?” I és clar, hi ha preguntes que no es poden fer, perquè ella és dona, per tant i com a tal, tant imprevisible com sorprenent, va ser la resposta...,
- El que jo digui...?
- Si, és clar
- Doncs truca en CARLES, ajunteu la banda i feu-me un concert.
I així, va començar tot.
Havien passat 35 anys des de que en Bartomeu i en Carles, amb força més pèl que en l'actualitat, havien fet els seus “pinitos” imitant els Rollings, Beatles, Credence, Clapton i un llarg etc. impossible de recordar. Després va venir l’amistat i col·laboració amb Metàfora Grup, Atila, (de teloners a St. Josep) els conjunts d’efímera durada, el concert nonat de Sta. Pau, l’Elèctrica Barataria, amb en Bartomeu damunt l'escenari al Canet Rock, actuacions esporàdiques amb millor o pitjor fortuna, "l’affaire" del Col·legi de Monges (sense més comentaris) les rondalles, torrats, a “Cal Manyo” i......no cal seguir. Després, novies, festeigs, "milis", casoris, fills, manca de temps....i la música a les golfes dels records. Així arriba 2009... - Truca en Carles, ajunteu la banda i feu-me un concert. - I és clar a en Carles hi ha coses que tampoc se'l' hi poden dir.... - Carles, no sé, es una idea, tindríem c....de....?? I el resultat va ser...treure la pols a l'instrumental adormit, sis assaigs sense demanar perdó als mites del R&R i...va som-hi...!!!! EL CONCERT DE CAN CABALLÉ. (Aniversari de Antònia) Primer va caldre, trobar gent tant “pirada” per la música dels 60,70 com ells, i així, cercant i buscant, va incorporar-se en.. JOAN GELABERT, “Joan Pallasso” pels amics, ja teníem guitarra.
En aquell primer concert, sense nom, sense cantant i “desganyitant-se” en “Spainglish” va comptar-se amb la col·laboració dels primers components nòmades dels futurs VAN-D-NIT. Els dos Gerards,, l’un als teclats i altre tocant qualssevol guitarra que se l'hi posés al davant. Val a dir, que la comprensió dels amics, les ganes dels aspirants a músics, els sopar i la ratafia, van ajudar a que aquell primer concert de la “nova era” tingués un resultat mitjanament acceptable. Avui amb un públic imparcial, no es podria sentir. Quinze temes esparracats, dos de repetits i la satisfacció per haver tornat, i en acabar, la pregunta, I...per què deixar-ho? Per què no seguim? I van seguir...

Després de l'actuació del Raurell, la primera deserció per partida doble, un Gerard cap a Bilbao i l’altre cap a d’altres camins, lluny del grup. V-d-N s’havien de reforçar, millorar, seguir endavant i no perdre empenta. Els tres membres del grup cercaven gent per la banda però és clar, el perfil era difícil d’assolir. Calia saber-ne una mica però no gaire, calia tenir instrumental però cap meravella, calien ganes però no ser un professional, calia passió per tocar, però en “petit comitè” calia compromís però no una obligació....calia ser verd, tenir cua, no portar banyes i estar força més d’una mica tronat per la bona música. I en un dinar improvisat en el que hi havia gent que s’acabava de conèixer....ves per on a les postres amb les copes, apareix un “karaoke” i....la veu de la Rosa ens va enamorar, bon nivell i un toc de qualitat agermanats amb una bellesa excepcional. JA TENIEM CANTANT!!! I d’una casualitat a un altre, un bon dia la les hores companya d’en Carles visita amb ell, un pis que es vol comprar. La parella venedora els hi ensenya amablement, els hi mostra tot amb detall i....en entrar en una habitació en Carles observa les fotos, la “Fender” i l’amplificador en un racó. I...què podia fer? Es gira i pregunta a en JORDI. - Què toques una mica tu? Vols venir a provar amb nosaltres un dissabte? JA TENIEM GUITARRA SOLISTA!!! Els assaigs i la pizza Montemare / Zurita per meitats, s’institucionalitzen els dimecres. La banda deixen els baixos de casa d’en Bartomeu amb gran pena i condol per part dels veïns, (algún fins hi tot va venir emocionat a acomiadar-se). I finalment....en una classe de vendes hi ha un pastisser (JOAN CARLES) discret, trempat, aficionat, disponible...de l’època de la música dels V-d-N. - Ah, toques en una banda...? jo abans remenava una mica el saxo. - Ah siii? Per què no t’apuntes? JA HI SOM TOTS!!! I als assaigs, segueix el “Concert pels amics” i les reunions per a trobar un nom per a la banda, que primer va dir-se “PRONOKAL” i finalment....es fa la llum i la banda adopta “VAN-D-NIT”

LES HORES BAIXES. Poc abans dels concerts del Rústic i el Parc de Sta. Coloma el baix de la banda en Bartomeu, conegut com el “baix que més alt toca” es trenca el canell en un accident gairebé domèstic i els concerts s’han d’ajornar. Per acabar-ho d’arrodonir la Rosa es veu obligada a deixar la banda per raons professionals i incompatibilitat d’horaris. Són hores baixes, la banda trontolla, els assaigs no surten, V-D-N emmalalteix. Però l’esperit és fort, hi ha ganes, hi ha empeny, V-D-N passa la prova. Com per encanteri APAREIX LA NORIKO!!! V-D-N reneix, s’adapten els temes, refan el repertori. Una mica menys de “canya” i un toc de qualitat. Dos anys amb ella donen per molt. St. Andreu Salou (pluja batent i compartint escenari la Noriko amb la Judith). El Rústic de St. Celoni (amb en Pep ballant damunt la barra). La màgica nit d’estiu als jardins de l’hostal Esteba de Caldes de Malavella. El segon concert pels amics a casa d’en Carles. I...l’emocionant comiat de la Noriko a la plaça del Firal de St. Feliu de Pallerols... Un ram de flors, un fins sempre i els ulls humits. V-d-N, sempre tindrà un record especial per a tu Noriko. Però, V-D-N no es pot, no es vol aturar.

JA TENIM REPRESENTANT !! Les capacitats organitzatives, administratives i logístiques de l’OLGA no passen desapercebudes per la banda, que per unanimitat l’anomena manager del grup. Hem incorporat el primer membre “out escenari” SEGUIM BUSCANT...Es proven alguns candidats. (Val a dir que alguna de les proves mereix un marc o llogar-hi cadires) ve de tot, gent que en sap massa i gent que no en te idea, però que estan convençuts de ser bons. I una nit d’assaig.... la trobem!!! BENVINGUDA SÍLVIA!!! Veu, força, experiència, personalitat, anglès, tatuatges, bellesa i......caràcter. TOT EN UNA SOLA PEÇA!!! De nou V-d-N AL COMPLERT!!!

Es repeteix el Rústic. (En Pep ha insistit molt) la gent balla, en Pep torna a enfilar-se a la barra i com a comiat d’un brillant concert, els V-D-N toquen dos temes sense assajar amb la Jasmina que discretament els ha vingut a veure barrejada amb el públic. Un privilegi, gràcies Jasmin. Desprès el concert del “Via Venetto” a Barcelona, és una difícil barreja de “Glamour” i “Fair play” en un ambient “Underground” que finalment resulta un èxit total. Però no hi ha alts sense baixos.
PERDEM EN JOAN
. Assajar a Maçanet de la Selva és dificultós per ell, a més professionalment ho te difícil de combinar i finalment ho ha de deixar. De nou mals vents i assajos freds, tanta feina feta i ara rés no sona igual, sovint apareix la mala sensació de perdre el temps.
INCORPOREM TECLISTA.!!! Sortosament apareix en SERGI amb el seu teclat i la seva experiència. Va venir un dia que assagem sense cantant, mancats d’un guitarra i per poc, surt corrents. Per sort, al final de l’assaig fem algun dels temes que tenim més per mà i la cosa queda una mica més maquillada, es compromet a venir un altre dia que hi tinguem la cantant, a veure... I va venir, i és va quedar. Va caldre reconstruir i readaptar tot el repertori, incloure nous temes, assajar amb un nou tarannà, millorar equip, repetir cent cops el que no sortia, però... Aviat, treball, ganes feina i dedicació donen fruit. I seguim, L’actuació al “Twister” de Riudarenes, la festa de Nadal a Eina Digital, el concert al Bo de Bo, l’actuació a la carpa de Can Toscà, la cloenda de la Setmana de la Moda a Girona, (Qui ens havia de dir, que aquell alcalde despentinat, que ballava la nostra música assegut mentre sopava, seria el nou President de la Generalitat de Catalunya) la col·laboració (Tres temporades ja) amb l’Hotel Nereida de l’Estartit en el seu Chill – Out, al llarg de tot l’estiu del 2015, 16 i 17, un cop per setmana, etc. etc. etc. Mala oradament en aquest punt els camins de V-d-N i la Sílvia es separen. Segur que la situació interna del grup es podria haver gestionat millor, lamentablement ens quedarà sempre aquesta recança, però també, igualment, ens queda l’agraïment i el reconeixement a seva aportació musical.
ARRIBA LA SARA!! En entrar al primer assaig, ho fa discretament, amb una certa timidesa, un xic cohibida pot ser. Es presenta, ens saluda, agraeix l’oportunitat, tot en veu baixa....fins que va agafar el micròfon. A les hores, es creix, es deixa anar, ens fa una mostra d’on pot arribar, ens deixa gratament corpresos, i es queda amb nosaltres... VAN DE NIT AL COMPLERT !! PERÒ...En Sergi ens anuncia que complirà els compromisos actuals, tot i que el proper any no seguirà, altres compromisos i la manca de temps, l’hi ho impedeixen. És un cop fort i difícil de pair, però la voluntat de seguir es present des de el primer moment i mentre comencem a buscar, encarem els compromisos assolits. I ve la festa privada d’en Lluis Serra, el Cap d’Any a la Salut i... el carnestoltes al pavelló de Sarrià, darrera actuació d’en Sergi amb nosaltres i primera d’en David.
S’INCORPORA EN DAVID. Tot i que inicialment cercàvem un teclista per substituir en Sergi, vam trobar-nos amb en David, que és un músic polifacètic, teclista, bateria, i...guitarra, a més amb un tarannà molt proper al de la resta del grup. Els inicis amb ell s’orientaven cap al teclat, però aviat va fer-se evident que es sentia molt més còmode amb la guitarra, a més la formació original del grup ja va ser aquesta, a les hores..., per que no tornar-hi? La presentació “oficial” va ser al concert de carnestoltes al pavelló de Sarrià, única vegada que van coincidir dues guitarres i teclat i a més amb una col·laboració amb la Judith Teixidor. La gent encantada i nosaltres més encara, tota l’actuació s’enregistrà en vídeo, tot i que el so mala oradament no és prou bo. I el 2016...AMB LA XÓN...Comencem l’any a Sarrià de Dalt, Sant Celoni, la revetlla de Sant Joan a St. Feliu de Pallerols, el bolo a la placeta, el casament de l’Olga i en Carles, la festa dels Carnissers a Cassà..., etc. I just a les hores, en Jordi ens apareix amb la Xon.

Una gran persona, un caràcter excel·lent i una gran experiència com a tècnica de so, aviat ens entenem i afegim la segona incorporació “out escenari” ja amb ella a la taula de so, actuem a can Trinxeria de Cassà amb col·laboració per l’Oncolliga, toquem a la festa aquàtica d’Eina Digital, repetim la temporada d’estiu de juliol a setembre cada setmana, al Chill-Out del Nereida a l’Estartit, Fem el concert ales Termes Romanes de Caldes de Malavella, l’actuació a l’estació de St. Feliu de Pallerols..... etc..etc. C Tots contenta i un gran any. Es renova material, repertori i ganes... I el 2017 ens porta, la festa d’en Magi i la Carme a Vilobí d’Onyar, la festa dels 60 d’en Bart en plan estrella, la Revetlla de St. Joan a l’Estació, una nova edició de Can Trinxeria per a la Oncolliga, la nova temporada amb 10 actuacions al Nereida, (Enguany ja, com a Banda Resident per l’estiu), la festa de Sant Llorenç a Llagostera. I segueix, i seguim i ens seguiu....i de tot el que hagi passat, fins avui, molts de vosaltres n’ heu estat partícips, i plegats hem donat identitat aquesta nova etapa de la que aviat celebrarem els 10 anys.
GRÀCIES PER SER-HI !!!
Agraïts, a tots aquells que en algun moment heu integrat Van-d-Nit, tots hi heu deixat empremta i gràcies també a tots aquells que per alguna raó heu format part d’aquesta història...l’Antònia i la seva iniciativa, a en Pep de St. Celoni per la seva vitalitat, a en Josep de Maçanet i el seu tarannà, al personal del “Simon’s food” per no tenir mai pressa en tancar, a en Kimoo, Ossuna i les seves caricatures, a la Judith Teixidor i la Jasmin per les seves col·laboracions, a en Josep Oliu i en Bover, a Can Comes i les seves facilitats per assajar de nits, al Casino de Llagostera per cedir-nos el local, a en Ricard Zamora per les seves fotos, a la Lina per portar-nos a la setmana de la Moda i no deixar de seguir-nos, a en Paco Padilla les seves filmacions, a la família Xumetre i tot el personal del Nereida, per com ens tracten cada estiu i.....finalment, Gràcies a tu.., per llegir fins aquí.
Nosaltres seguirem versionat clàssics del rock, comptem que hi siguis...
VdN.

Utilitzem cookies per oferir-te la millor experiència en linia. En utilitzar la nostra web accepta l'us de cookies conforme la nostra Política de Cookies